He aquí un texto interesante (versión castellana más abajo)
[…] els comportaments més inharmònics i ridículs són practicats sobretot pels habitants de les grans ciutats, que, saturats de consum i assedegats de novetat, es passegen pel món amb l’interès exclusiu de les constatacions personals. Constaten paisatges, persones, museus o països, intentant augmentar la seva neurosi d’informació. En lloc de cercar el coneixement escoltant, es passen el temps a la caça de psicoanalistes voluntaris per explicar el moviment de les seves tripes, i quan et diuen “Què tal, com estàs?”, ja ni cal esforçar-se a contestar la salutació, perquè sense donar possibilitat de resposta, engeguen l’inacabable monòleg.
Albert Boadella, “Memòries d’un bufó”
[…] los comportamientos más inarmónicos y ridículos son practicados sobre todo por los habitantes de las grandes ciudades que, saturados de consumo y sedientos de novedad, se pasean por el mundo con el interés exclusivo de las constataciones personales. Constatan paisajes, personas, museos o países, intentando aumentar su neurosis de información. En vez de buscar el conocimiento escuchando, se pasan el tiempo a la caza de psicoanalistas voluntarios para explicar el movimiento de sus tripas y, cuando te dicen “¿Qué tal, cómo estás?”, no hace falta ni esforzarse en contestar el saludo porque, sin dar posibilidad a la respuesta, comienzan el inacabable monólogo.
